Sobretot a partir de la segona guerra mundial
és pren consciència de que els drets del pacient són bàsics en les relacions
clínic-assitèncials i així ho han reconegut :
A nivell europeu e intenacional:
-NACIONS UNIDES, UNESCO O OMS,
Declaració Universal dels drets Humans
1948
-Declaració sobre la promoció dels drets dels pacients a Europa 1994
-Conveni del Consell d’Europa
sobre els drets de l’home i la biomedicina 04/04/1997 , en vigor desde 01.01.2000 a
Espanya , primer instrument internacional de caràcter jurídic vinculant
A nivell d´Espanya
-Art 43 CE 78 Derecho de la
protección de la salud
-Els drets a la informació clínica i a l’autonomia
individual dels pacients en relació a la seva salut té una regulació bàsica a
l´àmbit de l´estat LLei 14/1986, de 25 d´abril General de
sanitat ( que conté els principis generals de respecte a la dignitat de la persona i a la
llibertat individual, el de confidencialitat de la informació
, no discriminació entre d’altres )
- Desprès tenim una llei important Ley básica Reguladora de la Autonomía del paciente y de los derechos y obligaciones en
materia de información y documentación
clínica ( Ley 41/2002, de 14 de noviembre,
redacció actual L19/2015, 13 de julio de medidas
de reforma administrativa
en el ámbito de la administración de justicia y del registro Civil. ) que
desenvolupa i completa les
previsions de la LGSanidad
-Reforça i dona un tracte
especial al dret d´autonomia del
paciente
-Regula les instruccions prèvies ( d´acord amb
el Conveni d´Oviedo, els desitjos del pacient expressats amb anterioritat dins l´àmbit
del consentiment informat )
Quins drets té el pacient al nostre país
Drets tenint en compte la dignitat humana
, el respecte a la seva autonomia de la voluntat y a la intimitat:
1.Dret a la informació sanitària i assistència
2.A decidir entre les diferents opcions clíniques un cop ha rebut la informació adequada
3.Dret a negar-se al tractament ( amb
excepcions que preveu llei)
4.Dret intimitat i a la confidencialitat de les seves dades en
relació amb la seva salut
5. Dret al respecte de l´ autonomia del pacient :ART 8 i 9
Com
es plasma aquest dret ?
La llei estableix que com a principi general el pacient ha de consentir tota
actuació referent a la seva salut
, directament o bé el
substitueixen determinades persones
.
S estableixen casos de consentiment per representació:
a)- pacient no es capaç de prendre decisions
pel seu estat físic o psíquic
b)-en cas de declaració
incapacitat
c)-menor
que no pugui entendre l’abast de la
intervenció ( desprès d´escoltar-se´l )
Però fins i tot en aquests casos
s’informa i s’escolta als
pacients
-cas de menors
emancipats o majors
de 16 q no estiguin en supòsits b)c) decideixen ells excepte en una actuació de
greu risc per la seva vida o salut, segons criteri facultatiu, en aquest cas el
consentiment l’ha de prestar el seu
representant legal, però sempre
escoltant al menor.
En els casos de consentiment
per representació sempre la decisió
ha de ser a major benefici de la
vida o salut del pacient, sinó és així es posarà en coneixement de l’autoritat judicial excepte que per raons d’urgència els
professionals hagin d’adoptar les mesures
necessàries per salvar la vida o la salut.
Principis de la prestació del
consentiment per representació:
-adequada i proporcionada a les
circumstàncies del cas
- a favor de pacient
-i respectant la seva dignitat
personal
De totes maneres
i en la mesura de les seves
possibilitats es preveu la participació del pacient en la presa de decisions al
llarg de tot el procés.
En relació amb l’autonomia
del pacient hi ha un tema important com és la regulació de les instruccions prèvies art 11 , un document
en el qual una persona major d’edat,
capaç, lliurement manifesta anticipadament
la seva voluntat per a que es compleixi
per quan ella no pugui fer-ho sobre la cures i tractament
de la seva salut, destí del seu cos i òrgans quan mori
( sempre que no sigui contrari a l’ordenament jurídic o a la lex artis), document
molt important
en què a part de poder decidir que no se’ns
allargui la vida artificialment evita doloroses decisions las nostres familiar en uns moments tan complicats.
Aquesta Llei estableix que les CCAA adoptaran les mesures
per fer efectiva a questa llei
En el cas de CATALUNYA
Tenim
la Llei 15/1990 , de 9 de juliol,
d’ordenació sanitària a
Catalunya que regula
-l’organització del sistema sanitari català
-i conté una sèrie de principis
bàsics com el respecte a la dignitat de la persona i la llibertat
individual
Desprès destaca la Llei 21/2000 sobre drets d’informació de
la salut i autonomia del
pacient que completa
i desenvolupa l´ anterior especialment
pel que fa al dret d’autonomia
del pacient i tot el que fa referència a
la documentació clínica
Aquesta llei igual que
l’estatal, Arts 6 a 8 , quan parla del respecte
al dret de l’autonomia del
pacient diu que qualsevol intervenció en
l’àmbit de la salut requereix el consentiment d ela persona afectada .
Planteja també excepcions i regula el consentiment per substitució :
-quan el malalt
per el seu estat no pugui prendre decisions
-cas d’incapacitat legal
-persones internades per
trastorn psíquic
- Menors que no poden comprendre l’abast de la intervenció, el consentiment
el donarà el seu representant escoltant la seva opinió si és major de 12 anys.
Cas de menor emancipat i de més
de 16 anys el menor ha de donar personalment el seu consentiment
( a diferència de la regulació estatal
no es preveu l’excepció en cas actuació de greu risc per la seva vida o salut)
En els casos de substitució la
decisió ha de ser:
Objectiva i proporcional a favor
del malalt i de respecte al seva dignitat personal i el malalt ha d´ intervenir tan com
sigui possible en la presa de decisions
L’art. 8 regula també
les VOLUNTATS ANTICIPADES que regulen les instruccions del pacient a tenir en compte quan ell no pugui expressar la seva voluntat (
no contràries a l’ordenament jurídic) .
Dir que aquesta llei es va
aprovar per unanimitat del parlament de Catalunya , de tots els partits, i amb consens social, polític i professional recollint
totes les sensibilitats ( més de dos
anys de treballs , professionals mèdics,
jurídics, entitats..)
Aquesta llei recull i concreta allò que ja recull el Codi
Deontològic dels metges de Catalunya
en el sentit de que l’atenció als malats
no ha de ser escurçar o allargar la vida sinó promoure
la màxima
qualitat de vida.
Pensar en la pròpia mort no és fàcil però n’ hem
de prendre consciència i fer no només
el testament per decidir qui volem que hereti els nostres béns sinó decidir sobre la nostra pròpia mort i fer el que anomenem “testament
vital”.
Mª José Horcajada
Advocada