lunes, 7 de diciembre de 2015

DIVORCIS I SEPARACIONS DE MUTU ACORD DAVANT NOTARI



La nova Llei de Jurisdicció Voluntària, que va entrar en vigor el dia 23 de juliol, ha portat diferents novetats, en l'àmbit del dret de família destacaria la possibilitat de tramitar des d'aquesta data determinats casos de divorci o separació davant Notari.
La llei modifica per  això determinats articles del Codi Civil, Llei d'Enjudiciament Civil, Llei del Registre Civil i Llei del Notariat.

La LLEI DEL NOTARIAT en la seva Secció 3a. “De l'escriptura publica de separació matrimonial o divorcio
Article 54. 1. Els cònjuges, quan no tinguessin fills menors no emancipats o amb la capacitat modificada judicialment que depenguin d'ells, podran acordar la seva separació matrimonial o divorci de mutu acord, mitjançant la formulació d'un conveni regulador en escriptura pública. Hauran de prestar el seu consentiment davant el Notari de l'últim domicili comú o el del domicili o residència habitual de qualsevol dels sol·licitants. 2. Els cònjuges hauran d'estar assistits en l'atorgament de l'escriptura pública de Lletrat en exercici. 3. La sol·licitud, tramitació i atorgament de l'escriptura pública s'ajustaran al que es disposa en el Codi Civil i en aquesta llei.”

En virtut de l'anterior es podran tramitar davant Notari mitjançant l'atorgament d'escriptura pública els processos de divorci o separació de mutu acord quan no existeixin fills menors o fills majors amb la capacitat modificada.

Significa que ja no podem anar als jutjats per tramitar la nostra separació o divorci de mutu acord en aquests casos?
La resposta és no. La tramitació d'aquests processos davant Notari és una opció però no és obligatori per tant podem tramitar aquests processos en el Jutjat, com fins ara però passant a ser el Secretari Judicial el responsable de la tramitació.


En els casos en què optem per la tramitació de l'escriptura pública de separació o divorci de mutu acord serà obligatori que els cònjuges estiguin assistits d'Advocat en l'atorgament de l'escriptura, per un mateix Advocat o cadascun amb el seu.

En cas de tramitació de la meva separació o divorci de mutu acord davant notari pot escollir el notari que vulgui i d’on vulgui?

Tal com es desprèn del citat article el Notari no serà de lliure elecció sinó que haurà de ser davant el Notari de l'últim domicili comú o el del domicili o residència habitual de qualsevol dels cònjuges.

És millor acudir als jutjats o anar al notari per tramitar la separació o divorci de mutu acord en els casos en què la llei ho permet?

És aviat per veure com es tradueix en la pràctica aquesta possibilitat legal però en principi això dependrà de la rapidesa, si ens corre pressa divorciar-nos i dels aranzels notarials aplicables a cada cas.

Si requereix un advocat especialista en dret de família, separacions o divorcis a Lleida no ho dubti contacti amb nosaltres. Ens encarreguem del seu divorci o separació tant si desitja acudir als jutjats com si desitja tramitar-la davant notari.

Mª José Horcajada Bell-lloch

Advocada  matrimonialista


DIVORCIOS Y SEPARACIONES DE MUTUO ACUERDO ANTE NOTARIO




            Separarnos o divorcionarnos ante notario en determinados supuestos ya es posible.
 La nueva Ley de Jurisdicción Voluntaria, que entró en vigor el  día 23 de julio de 2015, ha traído diferentes novedades, en el ámbito del derecho de familia destacaría la posibilidad de tramitar desde esa fecha determinados casos de divorcio ante Notario.
La ley modifica para ello determinados artículos del Código Civil, Ley de Enjuiciamiento Civil, Ley del Registro Civil y Ley del Notariado.

            Destaca la LEY DEL NOTARIADO que en su Sección 3.ª “De la escritura publica de separación matrimonial o divorcio"  predica textualmente
"Artículo 54. 1. Los cónyuges, cuando no tuvieren hijos menores no emancipados o con la capacidad modificada judicialmente que dependan de ellos, podrán acordar su separación matrimonial o divorcio de mutuo acuerdo, mediante la formulación de un convenio regulador en escritura pública. Deberán prestar su consentimiento ante el Notario del último domicilio común o el del domicilio o residencia habitual de cualquiera de los solicitantes. 2. Los cónyuges deberán estar asistidos en el otorgamiento de la escritura pública de Letrado en ejercicio. 3. La solicitud, tramitación y otorgamiento de la escritura pública se ajustarán a lo dispuesto en el Código Civil y en esta ley.”

Por ello se podrán tramitar ante Notario mediante el otorgamiento de escritura pública los procesos de divorcio o separación de mutuo acuerdo cuando no  existan hijos menores o hijos mayores con la capacidad modificada.

¿ Podemos ir a los juzgados para tramitar nuestra separación o divorcio de mutuo acuerdo en esos casos?
La respuesta es si. La tramitación de esos procesos ante Notario es una opción pero no es obligatorio por tanto podemos  tramitar esos procesos en el Juzgado, como hasta ahora pero pasando a ser el Secretario Judicial el responsable de la tramitación.

¿ Necesita abogado o basta solo con acudir al notario?  
 
En los casos en que optemos por la tramitación de la escritura pública de separación o divorcio de mutuo acuerdo será obligatorio que los cónyuges estén asistidos de Abogado en el otorgamiento de la escritura, por un mismo Abogado o cada uno con el suyo.

¿ En caso de tramitación de mi separación o divorcio de mutuo acuerdo ante notario puede escoger el notario que quiera y de  dónde quiera?

Tal y como se desprende del citado artículo el Notario no va a ser de libre elección sino que  tendrá que ser ante el Notario del último domicilio común o el del domicilio o residencia habitual de cualquiera de los cónyuges.

¿ Es mejor acudir a los juzgados o ir al notario para tramitar la separación o divorcio de mutuo acuerdo en los casos en que la ley lo permite?

Es pronto para ver cómo se traduce en la práctica esta posibilidad legal pero en principio ello dependerá de la rapidez, si nos corre prisa divorciarnos y de los aranceles notariales aplicables a cada caso.

Si requiere un abogado especialista en derecho de familia, separaciones o divorcios en Lleida no lo dude contacte con nosotros. Nos encargamos de su divorcio o separación tanto si desea acudir a los juzgados como si desea tramitarla ante notario.

Mª José Horcajada Bell-lloch

Abogada matrimonialista

viernes, 27 de noviembre de 2015

LA NECESSITAT DE FER EL NOSTRE “TESTAMENT VITAL”, “DOCUMENT D’INSTRUCCIONS PRÈVIES “ O “DOCUMENT DE VOLUNTATS ANTICIPADES “





Sobretot a partir de la segona guerra mundial és pren consciència de que els drets del pacient són bàsics en les relacions clínic-assitèncials i així ho han reconegut :
A nivell europeu e intenacional:
-NACIONS UNIDES, UNESCO O OMS, Declaració Universal dels drets Humans 1948
-Declaració sobre la promoció dels drets dels pacients  a Europa 1994
-Conveni del Consell d’Europa sobre els drets de l’home i la biomedicina 04/04/1997 , en vigor desde 01.01.2000 a Espanya , primer instrument internacional de caràcter jurídic vinculant
A nivell d´Espanya
-Art 43 CE 78 Derecho de la protección de la salud
-Els drets a la informació clínica i a l’autonomia individual dels pacients en relació a la seva salut té una regulació bàsica a l´àmbit de l´estat LLei 14/1986, de 25 d´abril General de sanitat ( que conté els principis generals de  respecte a la dignitat de la persona i a la llibertat individual, el de confidencialitat de la informació , no discriminació entre d’altres )

- Desprès tenim una llei important Ley básica Reguladora de la Autonomía del paciente y de los derechos y obligaciones en materia de información y documentación clínica ( Ley 41/2002, de 14 de noviembre, redacció actual L19/2015, 13 de julio de medidas de reforma administrativa en el ámbito de la administración de justicia y del registro Civil. ) que desenvolupa i completa les previsions de la LGSanidad
-Reforça i dona un tracte especial al dret d´autonomia del paciente
-Regula  les instruccions prèvies (  d´acord amb el Conveni d´Oviedo, els desitjos del pacient expressats amb anterioritat dins l´àmbit del consentiment informat )
Quins drets té el pacient al nostre país
Drets tenint en compte la dignitat humana , el respecte  a la seva autonomia de la voluntat y a la intimitat:
1.Dret a la informació sanitària i assistència
2.A decidir  entre les diferents opcions clíniques  un cop ha rebut la informació adequada
3.Dret a negar-se al tractament ( amb excepcions que preveu  llei)
4.Dret intimitat i a la confidencialitat de les seves dades en relació amb  la seva salut
5. Dret al respecte de l´ autonomia del pacient :ART 8 i 9
 Com es plasma aquest dret ?
La llei estableix que com a principi general el pacient ha de consentir tota actuació referent  a la  seva salut  , directament o bé el substitueixen determinades persones .
S estableixen casos de consentiment per representació:
 a)- pacient no es capaç de prendre decisions pel seu estat físic o psíquic
b)-en cas de declaració incapacitat
c)-menor que no pugui entendre  l’abast de la intervenció ( desprès d´escoltar-se´l )
Però fins i tot en aquests casos s’informa i s’escolta als pacients 
-cas de menors emancipats o majors de 16 q no estiguin en supòsits b)c) decideixen ells excepte en una actuació de greu risc per la seva vida o salut, segons criteri facultatiu, en aquest cas el consentiment l’ha de prestar el seu representant legal, però sempre escoltant al menor.

En els casos de  consentiment per representació sempre la decisió ha de ser a major benefici de la vida o salut del pacient, sinó és així es posarà en coneixement de l’autoritat judicial  excepte que per raons d’urgència els professionals hagin d’adoptar les mesures necessàries per salvar la vida o la salut.
Principis de la prestació del consentiment per representació:
-adequada i proporcionada a les circumstàncies del cas
- a favor de pacient
-i respectant la seva dignitat personal
De totes maneres i en la mesura de les seves possibilitats es preveu la participació del pacient en la presa de decisions al llarg de tot el procés.

En relació amb l’autonomia del pacient hi ha un tema important  com  és la regulació de les instruccions prèvies  art 11 , un document en el qual una persona major d’edat, capaç, lliurement manifesta anticipadament la seva voluntat per a que es compleixi per quan ella no pugui fer-ho sobre la cures i tractament de la seva salut, destí del seu cos i òrgans quan mori ( sempre que no sigui contrari a l’ordenament jurídic  o a la lex artis), document molt important en què a part de poder decidir  que no se’ns  allargui la vida artificialment evita doloroses decisions las nostres familiar en uns moments tan complicats.

Aquesta  Llei estableix que les  CCAA adoptaran les mesures per fer efectiva a questa llei

En el cas de CATALUNYA
Tenim la Llei 15/1990 , de 9 de juliol, d’ordenació sanitària a Catalunya que regula
-l’organització del sistema sanitari català
-i conté una sèrie de principis bàsics com el respecte  a la dignitat de la persona i la llibertat individual
Desprès destaca la Llei 21/2000 sobre drets d’informació de la salut i autonomia del pacient  que completa i desenvolupa l´ anterior especialment pel que fa  al  dret d’autonomia del pacient i tot el que fa referència  a la documentació clínica
Aquesta llei igual que l’estatal,  Arts 6 a 8 , quan parla del respecte al dret de l’autonomia del pacient  diu que qualsevol intervenció en l’àmbit  de la salut requereix el consentiment d ela persona afectada .
Planteja també excepcions i regula el consentiment per substitució :
-quan el malalt per el seu estat no pugui prendre decisions
-cas d’incapacitat legal
-persones internades per trastorn psíquic
- Menors que no poden comprendre l’abast de la intervenció,  el consentiment el donarà el seu representant escoltant la seva opinió si és major de 12 anys.
Cas de menor emancipat i de més de 16 anys el menor ha de donar personalment el seu consentiment ( a diferència  de la regulació estatal no es preveu l’excepció en cas actuació de greu risc per la seva vida o salut)
En els casos de substitució la decisió ha de ser:
Objectiva i proporcional a favor del malalt i de respecte  al seva dignitat personal i el malalt ha d´ intervenir tan com sigui possible en la presa de decisions
L’art. 8 regula també les VOLUNTATS ANTICIPADES que regulen les instruccions del pacient a tenir en compte quan ell no pugui expressar la seva voluntat ( no contràries  a l’ordenament jurídic) .
Dir que aquesta llei es va aprovar per unanimitat del parlament de Catalunya , de tots els partits, i amb consens social, polític i professional recollint totes les sensibilitats ( més de dos anys de treballs , professionals mèdics, jurídics, entitats..)
Aquesta llei recull  i concreta allò que ja recull el Codi Deontològic dels metges de Catalunya en el sentit de que l’atenció als malats no ha de ser escurçar o allargar la vida sinó promoure la màxima qualitat de vida. 

Pensar en la pròpia mort no és fàcil però n’ hem de prendre consciència i fer no només el testament per decidir qui volem que hereti els nostres  béns sinó decidir sobre la nostra pròpia mort i fer el que anomenem “testament vital”.

Mª José Horcajada
Advocada

LA NECESSITAT DE FER EL NOSTRE “TESTAMENT VITAL”, “DOCUMENT D’INSTRUCCIONS PRÈVIES “ O “DOCUMENT DE VOLUNTATS ANTICIPADES “



  
A partir de la segona guerra mundial és pren consciència de que els drets del pacient són bàsics en les relacions clínic-assitèncials i així ho han reconegut :
A nivell europeu e intenacional:
-NACIONS UNIDES, UNESCO O OMS, Declaració Universal dels drets Humans 1948
-Declaració sobre la promoció dels drets dels pacients  a Europa 1994
-Conveni del Consell d’Europa sobre els drets de l’home i la biomedicina 04/04/1997 , en vigor desde 01.01.2000 a Espanya , primer instrument internacional de caràcter jurídic vinculant
A nivell d´Espanya
-Art 43 CE 78 Derecho de la protección de la salud
-Els drets a la informació clínica i a l’autonomia individual dels pacients en relació a la seva salut té una regulació bàsica a l´àmbit de l´estat LLei 14/1986, de 25 d´abril General de sanitat ( que conté els principis generals de  respecte a la dignitat de la persona i a la llibertat individual, el de confidencialitat de la informació , no discriminació entre d’altres )

- Desprès tenim una llei important Ley básica Reguladora de la Autonomía del paciente y de los derechos y obligaciones en materia de información y documentación clínica ( Ley 41/2002, de 14 de noviembre, redacció actual L19/2015, 13 de julio de medidas de reforma administrativa en el ámbito de la administración de justicia y del registro Civil. ) que desenvolupa i completa les previsions de la LGSanidad
-Reforça i dona un tracte especial al dret d´autonomia del paciente
-Regula  les instruccions prèvies (  d´acord amb el Conveni d´Oviedo, els desitjos del pacient expressats amb anterioritat dins l´àmbit del consentiment informat )
Quins drets té el pacient al nostre país
Drets tenint en compte la dignitat humana , el respecte  a la seva autonomia de la voluntat y a la intimitat:
1.Dret a la informació sanitària i assistència
2.A decidir  entre les diferents opcions clíniques  un cop ha rebut la informació adequada
3.Dret a negar-se al tractament ( amb excepcions que preveu  llei)
4.Dret intimitat i a la confidencialitat de les seves dades en relació amb  la seva salut
5. Dret al respecte de l´ autonomia del pacient :ART 8 i 9
 Com es plasma aquest dret ?
La llei estableix que com a principi general el pacient ha de consentir tota actuació referent  a la  seva salut  , directament o bé el substitueixen determinades persones .
S estableixen casos de consentiment per representació:
 a)- pacient no es capaç de prendre decisions pel seu estat físic o psíquic
b)-en cas de declaració incapacitat
c)-menor que no pugui entendre  l’abast de la intervenció ( desprès d´escoltar-se´l )
Però fins i tot en aquests casos s’informa i s’escolta als pacients 
-cas de menors emancipats o majors de 16 q no estiguin en supòsits b)c) decideixen ells excepte en una actuació de greu risc per la seva vida o salut, segons criteri facultatiu, en aquest cas el consentiment l’ha de prestar el seu representant legal, però sempre escoltant al menor.

En els casos de  consentiment per representació sempre la decisió ha de ser a major benefici de la vida o salut del pacient, sinó és així es posarà en coneixement de l’autoritat judicial  excepte que per raons d’urgència els professionals hagin d’adoptar les mesures necessàries per salvar la vida o la salut.
Principis de la prestació del consentiment per representació:
-adequada i proporcionada a les circumstàncies del cas
- a favor de pacient
-i respectant la seva dignitat personal
De totes maneres i en la mesura de les seves possibilitats es preveu la participació del pacient en la presa de decisions al llarg de tot el procés.

En relació amb l’autonomia del pacient hi ha un tema important  com  és la regulació de les instruccions prèvies  art 11 , un document en el qual una persona major d’edat, capaç, lliurement manifesta anticipadament la seva voluntat per a que es compleixi per quan ella no pugui fer-ho sobre la cures i tractament de la seva salut, destí del seu cos i òrgans quan mori ( sempre que no sigui contrari a l’ordenament jurídic  o a la lex artis), document molt important en què a part de poder decidir  que no se’ns  allargui la vida artificialment evita doloroses decisions las nostres familiar en uns moments tan complicats.

Aquesta  Llei estableix que les  CCAA adoptaran les mesures per fer efectiva a questa llei

En el cas de CATALUNYA
Tenim la Llei 15/1990 , de 9 de juliol, d’ordenació sanitària a Catalunya que regula
-l’organització del sistema sanitari català
-i conté una sèrie de principis bàsics com el respecte  a la dignitat de la persona i la llibertat individual
Desprès destaca la Llei 21/2000 sobre drets d’informació de la salut i autonomia del pacient  que completa i desenvolupa l´ anterior especialment pel que fa  al  dret d’autonomia del pacient i tot el que fa referència  a la documentació clínica
Aquesta llei igual que l’estatal,  Arts 6 a 8 , quan parla del respecte al dret de l’autonomia del pacient  diu que qualsevol intervenció en l’àmbit  de la salut requereix el consentiment d ela persona afectada .
Planteja també excepcions i regula el consentiment per substitució :
-quan el malalt per el seu estat no pugui prendre decisions
-cas d’incapacitat legal
-persones internades per trastorn psíquic
- Menors que no poden comprendre l’abast de la intervenció,  el consentiment el donarà el seu representant escoltant la seva opinió si és major de 12 anys.
Cas de menor emancipat i de més de 16 anys el menor ha de donar personalment el seu consentiment ( a diferència  de la regulació estatal no es preveu l’excepció en cas actuació de greu risc per la seva vida o salut)
En els casos de substitució la decisió ha de ser:
Objectiva i proporcional a favor del malalt i de respecte  al seva dignitat personal i el malalt ha d´ intervenir tan com sigui possible en la presa de decisions
L’art. 8 regula també les VOLUNTATS ANTICIPADES que regulen les instruccions del pacient a tenir en compte quan ell no pugui expressar la seva voluntat ( no contràries  a l’ordenament jurídic) .
Dir que aquesta llei es va aprovar per unanimitat del parlament de Catalunya , de tots els partits, i amb consens social, polític i professional recollint totes les sensibilitats ( més de dos anys de treballs , professionals mèdics, jurídics, entitats..)
Aquesta llei recull  i concreta allò que ja recull el Codi Deontològic dels metges de Catalunya en el sentit de que l’atenció als malats no ha de ser escurçar o allargar la vida sinó promoure la màxima qualitat de vida. 

Pensar en la pròpia mort no és fàcil però n’ hem de prendre consciència i fer no només el testament per decidir qui volem que hereti els nostres  béns sinó decidir sobre la nostra pròpia mort i fer el que anomenem “testament vital”.

Mª José Horcajada
Advocada

miércoles, 28 de octubre de 2015

Afectados por las acciones de Bankia: Primera sentencia ganada en LLeida contra Bankia por unos accionistas afectados por la salida a Bolsa de la entidad .



Horcajada abogados Lleida consigue una primera sentencia contra Bankia a favor de los accionistas afectados ,un matrimonio pensionista de Ponent que había adquirido , el 18 de julio de 2011,  800 acciones de la entidad Bankia, SA, por un importe nominal de 3.75 euros por acción y por un importe total de de 3.000 euros , sentencia firme.

El juzgado de Primera Instancia Número 5 de Lleida ha dictado sentencia, de fecha 14 de septiembre de 2015, en virtud de la cual declara la nulidad del contrato suscrito por mis defendidos y acuerda la restitución recíproca de las cantidades percibidas.

El juez se basa en que la información que se transmitió a los demandantes no se correspondía en absoluto con la situación real de la entidad que era de pérdidas y no de beneficios y ello motivó un vicio  en el consentimiento sobre las condiciones de la cosa siendo relevante y esencial, al constar en el folleto informativo una situación financiera de la entidad alejada de la realidad.
Basamos nuestra demanda solicitando la nulidad de la operación por  ERROR EN EL CONSENTIMIENTO, error invalidante al incumplir sus obligaciones el emisor sobre el deber de información sobre la OPS y sus requisitos.

De conocer los datos actualmente publicados, o incluso los que la propia entidad reconoció un año después, y por tanto, que iba a contratar con una entidad que generaba pérdidas, mis defendidos nunca hubieran suscrito las acciones.

No hay equivocación sobre el producto que estaba contratando, las acciones como tales, sino que el error recae sobre las propias acciones BANKIA adquiridas y en especial sobre sus riesgos y valor. 

El error inicial, que influye en todas las informaciones vinculadas, recae en la solvencia de la entidad emisora, pues las condiciones informadas sobre la entidad y su situación financiera, las características de las propias acciones y el riesgo real asumido no fueron veraces.

El error que provoca el vicio del consentimiento que cumple todos los requisitos legalmente establecidos para que éste sea invalidante del contrato:

Se trata de un error ESENCIAL, pues se publicita una situación de solvencia, beneficios y garantías falsos. 

Es un error EXCUSABLE, pues la información que se da al inversor se supervisa por un organismo público, y mis representados en el convencimiento de que se han cumplido todos los requisitos legales y de supervisión, la dan por buena.

Es un error NO IMPUTABLE a mis mandantes  que, en ningún momento tuvieron acceso a la información real y que obviamente no contribuye en la elaboración del folleto.


El artículo 1266 del código civil establece que “para que el error invalide el consentimiento, deberá recaer sobre la sustancia de la cosa que fuere objeto del contrato, o sobre aquellas condiciones de la misma que principalmente hubiesen dado motivo a celebrarlo” artículo totlamente aplicable al supuesto de autos.


Por ello si es un accionista afectado por la salida  en Bolsa de Bankia, SA, defienda sus derechos y reclame lo que le corresponde.

En Bufet Horcajada abogados le ayudaremos a recuperar su dinero.
Consúltenos sin ningún compromiso.


Mª José Horcajada Bell-lloch
Abogada Col.1160 ICALLeida

Bufet Horcajada Abogados

viernes, 16 de octubre de 2015

Delitos relacionados con los derechos y deberes familiares





Determinadas conductas  en relación con los derechos y deberes familiares pueden ser constitutivos de infracción penal, entre ellos el quebrantamiento de los deberes de custodia y la inducción de los menores al abandono del domicilio, la sustracción de menores y el abandono de familia, menores o incapaces.

El Código Penal, Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, modificado por Ley Orgánica 1/2015, de 30 de marzo y Ley Orgánica 2/2015, de 30 de marzo,  regula en sus artículos 223 y siguientes dichos delitos.

Reproducimos a continuación su transcripción literal:

“ CAPÍTULO III

De los delitos contra los derechos y deberes familiares

Artículos 223 a 233

SECCIÓN 1ª

Del quebrantamiento de los deberes de custodia y de la inducción de menores al abandono de domicilio

Artículos 223 a 225

ARTÍCULO 223

El que, teniendo a su cargo la custodia de un menor de edad o un persona con discapacidad necesitada de especial protección, no lo presentare a sus padres o guardadores sin justificación para ello, cuando fuere requerido por ellos, será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años, sin perjuicio de que los hechos constituyan otro delito más grave.

ARTÍCULO 224

El que indujere a un menor de edad o a un persona con discapacidad necesitada de especial protección a que abandone el domicilio familiar, o lugar donde resida con anuencia de sus padres, tutores o guardadores, será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años.
En la misma pena incurrirá el progenitor que induzca a su hijo menor a infringir el régimen de custodia establecido por la autoridad judicial o administrativa
Artículo modificado por Ley Orgánica 9/2002, de 10 de diciembre, de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal, y del Código Civil, sobre sustracción de menores.

ARTÍCULO 225

Cuando el responsable de los delitos previstos en los dos artículos anteriores restituya al menor de edad o al persona con discapacidad necesitada de especial protección a su domicilio o residencia, o lo deposite en lugar conocido y seguro, sin haberle hecho objeto de vejaciones, sevicias o acto delictivo alguno, ni haber puesto en peligro su vida, salud, integridad física o libertad sexual, el hecho será castigado con la pena de prisión de tres meses a un año o multa de seis a 24 meses, siempre y cuando el lugar de estancia del menor de edad o el persona con discapacidad necesitada de especial protección haya sido comunicado a sus padres, tutores o guardadores, o la ausencia no hubiera sido superior a 24 horas.
Artículo 225, modificado por la Ley Orgánica 15/2003, de 25 de noviembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal.

SECCIÓN 2ª

De la sustracción de menores

Artículo 225.bis

Sección 2ª, modificada por la Ley Orgánica 9/2002, de 10 de diciembre.

ARTÍCULO 225 bis

1.      El progenitor que sin causa justificada para ello sustrajere a su hijo menor será castigado con la pena de prisión de dos a cuatro años e inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de patria potestad por tiempo de cuatro a diez años.
2.      A los efectos de este artículo, se considera sustracción:
1.      El traslado de un menor de su lugar de residencia sin consentimiento del progenitor con quien conviva habitualmente o de las personas o instituciones a las cuales estuviese confiada su guarda o custodia.
2.      La retención de un menor incumpliendo gravemente el deber establecido por resolución judicial o administrativa.
3.      Cuando el menor sea trasladado fuera de España o fuese exigida alguna condición para su restitución la pena señalada en el apartado 1 se impondrá en su mitad superior.
4.      Cuando el sustractor haya comunicado el lugar de estancia al otro progenitor o a quien corresponda legalmente su cuidado dentro de las veinticuatro horas siguientes a la sustracción con el compromiso de devolución inmediata que efectivamente lleve a cabo, o la ausencia no hubiere sido superior a dicho plazo de veinticuatro horas, quedará exento de pena.
Si la restitución la hiciere, sin la comunicación a que se refiere el párrafo anterior, dentro de los quince días siguientes a la sustracción, le será impuesta la pena de prisión de seis meses a dos años.
Estos plazos se computarán desde la fecha de la denuncia de la sustracción.
5.      Las penas señaladas en este artículo se impondrán igualmente a los ascendientes del menor y a los parientes del progenitor hasta el segundo grado de consanguinidad o afinidad que incurran en las conductas anteriormente descritas.
Artículo modificado por Ley Orgánica 9/2002, de 10 de diciembre, de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal, y del Código Civil, sobre sustracción de menores.

SECCIÓN 3ª

Del abandono de familia, menores o personas con discapacidad necesitadas de especial protección

Artículos 226 a 233

Sección 3ª, añadida por la Ley Orgánica 9/2002, de 10 de diciembre.Sección 3ª, rúbrica modificada por la Ley Orgánica 1/2015, de 30 de marzo, por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal, publicada en el Boletín Oficial del Estado, el 31 de Marzo de 2015.

ARTÍCULO 226

1.      El que dejare de cumplir los deberes legales de asistencia inherentes a la patria potestad, tutela, guarda o acogimiento familiar o de prestar la asistencia necesaria legalmente establecida para el sustento de sus descendientes, ascendientes o cónyuge, que se hallen necesitados, será castigado con la pena de prisión de tres a seis meses o multa de seis a 12 meses.
2.      El Juez o Tribunal podrá imponer, motivadamente, al reo la pena de inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de patria potestad, tutela, guarda o acogimiento familiar por tiempo de cuatro a diez años.

ARTÍCULO 227

1.      El que dejare de pagar durante dos meses consecutivos o cuatro meses no consecutivos cualquier tipo de prestación económica en favor de su cónyuge o sus hijos, establecida en convenio judicialmente aprobado o resolución judicial en los supuestos de separación legal, divorcio, declaración de nulidad del matrimonio, proceso de filiación, o proceso de alimentos a favor de sus hijos, será castigado con la pena de prisión de tres meses a un año o multa de seis a 24 meses.
2.      Con la misma pena será castigado el que dejare de pagar cualquier otra prestación económica establecida de forma conjunta o única en los supuestos previstos en el apartado anterior.
3.      La reparación del daño procedente del delito comportará siempre el pago de las cuantías adeudadas.

ARTÍCULO 228

Los delitos previstos en los dos Artículos anteriores, sólo se perseguirán previa denuncia de la persona agraviada o de su representante legal. Cuando aquélla sea menor de edad, persona con discapacidad necesitada de especial protección o una persona desvalida, también podrá denunciar el Ministerio Fiscal.
.

ARTÍCULO 229

1.      El abandono de un menor de edad o un persona con discapacidad necesitada de especial protección por parte de la persona encargada de su guarda, será castigado con la pena de prisión de uno a dos años.
2.      Si el abandono fuere realizado por los padres, tutores o guardadores legales, se impondrá la pena de prisión de dieciocho meses a tres años.
3.      Se impondrá la pena de prisión de dos a cuatro años cuando por las circunstancias del abandono se haya puesto en concreto peligro la vida, salud, integridad física o libertad sexual del menor de edad o del persona con discapacidad necesitada de especial protección, sin perjuicio de castigar el hecho como corresponda si constituyera otro delito más grave.

ARTÍCULO 230

El abandono temporal de un menor de edad o de un persona con discapacidad necesitada de especial protección será castigado, en sus respectivos casos, con las penas inferiores en grado a las previstas en el Artículo anterior.

ARTÍCULO 231

1.      El que, teniendo a su cargo la crianza o educación de un menor de edad o de un persona con discapacidad necesitada de especial protección, lo entregare a un tercero o a un establecimiento público sin la anuencia de quien se lo hubiere confiado, o de la autoridad, en su defecto, será castigado con la pena de multa de seis a doce meses.
2.      Si con la entrega se hubiere puesto en concreto peligro la vida, salud, integridad física o libertad sexual del menor de edad o del persona con discapacidad necesitada de especial protección se impondrá la pena de prisión de seis meses a dos años.

ARTÍCULO 232

1.      Los que utilizaren o prestaren a menores de edad o personas con discapacidad necesitadas de especial protección para la práctica de la mendicidad, incluso si ésta es encubierta, serán castigados con la pena de prisión de seis meses a un año.
2.      Si para los fines del apartado anterior se traficare con menores de edad o personas con discapacidad necesitadas de especial protección, se empleare con ellos violencia o intimidación, o se les suministrare sustancias perjudiciales para su salud, se impondrá la pena de prisión de uno a cuatro años.

ARTÍCULO 233

1.      El Juez o Tribunal, si lo estima oportuno en atención a las circunstancias del menor, podrá imponer a los responsables de los delitos previstos en los Artículos 229 al 232 la pena de inhabilitación especial para el ejercicio de la patria potestad o de los derechos de guarda, tutela, curatela o acogimiento familiar por tiempo de cuatro a diez años.
2.      Si el culpable ostentare la guarda del menor por su condición de funcionario público, se le impondrá además la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de dos a seis años.
3.      En todo caso, el Ministerio Fiscal instará de la autoridad competente las medidas pertinentes para la debida custodia y protección del menor.”



Bufet Horcajada
Despacho de abogados de Lleida multidisciplinar ( Derecho civil, familia, penal..)

jueves, 8 de octubre de 2015

Nueva reforma de la Ley de Enjuiciamiento Civil, Ley 42/2015, de 5 de octubre de 2015




La Ley 42/2015, de 5 de octubre de 2015, de reforma de la Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil, publicada en el BOE el día siguiente, introduce diversas modificaciones en la actual Ley de Enjuiciamiento Civil.

Muchos de los artículos reformados hacen referencia a la intención del legislador de reformar las diferentes actuaciones procesales para generalizar el uso de las nuevas tecnologías.

También se pretende que los litigantes y sus representantes, los procuradores tengan un papel más activo y eficaz.

A parte de dichos cambios la reforma aprovecha para modificar el juicio verbal, introduciendo la contestación por escrito en un plazo de diez días, prevé la posibilidad de renunciar a la vista y se exige que se anuncie con antelación la prueba de interrogatorio de parte.

También se modifica el juicio ordinario, se establece la necesidad de que s e aporte minuta de proposición de prueba por escrito en la audiencia previa .
De la reforma también destacaríamos la posibilidad del control judicial de las cláusulas abusivas en los juicios monitorios contra consumidores o usuarios y en el despacho de ejecución de laudos arbitrales.

Asimismo se actualiza la prescripción del Art. 1964 de CC, el plazo de prescripción de las acciones personales pasa a ser de 5 años.

Esperemos que con estos cambios se consiga agilizar y modernizar nuestra administración de justicia.

Defienda sus derechos, confíe su asesoramiento a un abogado de su confianza.

Mª José Horcajada

Abogado de Bufet Horcajada